Descobreixen des de Prades una gran nebulosa a la galàxia del Triangle

Han estat necessàries 153 hores d’observació per detectar la nebulosa que s’ha anomenat “Roig1 Prades Sky”

Eloi Cordomí

La galàxia del Triangle, M33, és una de les més properes que coneixem, juntament amb la galàxia d’Andròmeda. Les dues es poden arribar a veure amb prismàtic en llocs amb un cel ben fosc i són objecte de moltes campanyes d’observació tan d’astrònoms professionals com d’amateurs. Aquestes galàxies han estat observades des del segle XVII i és estrany que ningú s’hagués fixat en aquesta nebulosa fins avui.

Aleix Roig, astrofotògraf i cofundador del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, feia anys que planificant la fotografia amb què s’ha pogut fer el descobriment. Volia fer una imatge profunda de la galàxia del Triangle i per això ha necessitat 153 hores d’observació, que es van fer entre el setembre i l’octubre passat. Per fer aquesta imatge va utilitzar uns filtres de banda estreta, poc comuns en l’àmbit professional i amateur per veure si podia descobrir alguna estructura mai abans detectada. I així va ser: en un extrem de la imatge de la galàxia va aparèixer una gran nebulosa d’almenys 1.500 anys llum de diàmetre que si la tinguéssim a la nostra Via Làctia seria tan gran com 7 llunes plenes. La nebulosa s’ha anomenat “Roig1 Prades Sky”, però popularment l’anomenaran “el cel de Prades“.

Nebulosa “Roig1 Prades Sky” (Aleix Roig)

Segons l’autor de la troballa ha estat com “descobrir a la Sagrada Família un gravat inèdit que mai ningú havia vist”

No és sorprenent que un astrofotògraf amateur descobreixi una estructura d’aquest tipus. A diferència dels astrònoms professionals que cobreixen petites àrees de la galàxia amb eines molt precises durant espais curts de temps, els astrònoms amateurs disposen de temps indefinit, amb la qual cosa a còpia de nits i nits d’observació i molta experiència, poden aconseguir resultats semblants als dels aparells més precisos. Això els permet capturar un camp del cel enorme i tenir més possibilitats de detectar estructures que havien passat desapercebudes fins ara.

El descobriment s’ha publicat aquesta setmana a la revista American Astronomical Society o al portal ArXiv, però ell mateix va poder explicar la primícia al programa “Tot es mou” de TV3.

 

 

VEURE LA NOTÍCIA