L’estiu és un molt bon moment per gaudir de les nits estrellades sota un cel fosc. Conviden a deixar córrer el temps i contemplar el meravellós univers que ens envolta. Un dels fenòmens més espectaculars d’observar durant aquestes nits d’estiu són les pluges de meteors o pluges d’estels. Un fenomen que es produeix quan el nostre planeta Terra travessa una regió de la seva òrbita on hi ha milers de petits fragments, de totes les mides, que són les restes d’un cometa que prèviament ha passat per aquesta regió; a vegades també poden ser les restes d’un asteroide. Al passar per aquestes regions, aquests petits fragments (tan petits com un gra de sorra o un gra d’arròs) es desintegren a l’entrar en contacte amb la nostra atmosfera formant un flaix de llum al cel, el que anomenem un estel fugaç. Si el fragment és prou gran, aquest flaix de llum esdevé més persistent i pot observar-se durant uns segons, deixant un rastre de llum verdosa i fins i tot produint un petit esclafit perfectament audible, estem davant d’un bòlid! En molt poques ocasions aquests objectes són prou grans per no desintegrar-se del tot en el seu pas per l’atmosfera terrestre, i acaben impactant sobre la superfície terrestre; en aquest cas parlaríem d’un meteorit.
Les pluges de meteors més espectaculars de l’any les ubiquem al desembre (Gemínids) i a l’agost (Perseids). Aquesta darrera pluja, els Perseids (Llàgrimes de Sant Llorenç, per la seva màxima activitat al voltant de Sant Llorenç) és especialment favorable gràcies a les bones temperatures i el període vacacional. Cal afegir, que la pluja de meteors dels Perseids es solapa amb la pluja de meteors dels Delta Aquàrids, una pluja també força activa que té el seu pic d’activitat a finals de juliol. Per tant, recomanem aprofitar el doble espectacle la primera quinzena d’agost quan tenim actives les dues pluges de meteors. Els Perseids tenen el seu origen en les restes d’un cometa, el Swift-Tuttle, que orbita al voltant del Sol cada 135 anys.
Com observar les pluges d’estels d’aquest estiu?
Aquest 2021 tindrem els millors dies per a la seva observació la primera quinzena d’agost. Cal aprofitar les nits sense Lluna ja que són les més fosques. És imprescindible sortir de les ciutats i desplaçar-nos a un cel fosc per tal de gaudir-ne. Per agafar una idea, una nit fosca des de Barcelona ens permetrà veure unes 20 o 30 al cel, i una nit fosca a Prades ens permetrà veure fins a 3.000 estrelles. És per aquest motiu que cal anar a algun territori fosc per gaudir-ne. Si a més a més hi trobem un Parc Astronòmic, com és el cas del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades, ens assegurem que gaudirem de l’espectacle de la mà d’astrònomes professionals amb experiència en divulgació de l’astronomia. Si visitem el Parc Astronòmic Muntanyes de Prades ho farem també gaudint de sessions introductòries en un planetari, sessió d’audiovisuals amb tota l’actualitat científica, i després amb l’observació a través de telescopis de gran diàmetre, ruta interpretada per les constel·lacions (amb un espectacular làser verd que ens permet mostrar cada estrella que observem en directe) i la seva mitologia (expliquem el llegat que la tradició greco-romana ens a deixat al cel); tot plegat guiat per un equip de joves apassionades per la ciència que tenim com a objectiu principal la protecció del cel fosc i l’estímul de vocacions científiques entre nenes i noies.
Delta Aquàrids i Perseids 2021:
L’activitat combinada d’aquestes dues pluges de meteors durant la primera quinzena d’agost, permetrà observar fins a 120 meteors/hora (2 cada minut). Per saber si es tracta d’una o altra pluja de meteors caldrà observar la direcció i sentit de l’estel fugaç. Traçarem la seva trajectòria en sentit oposat per trobar-ne l’origen (el radiant): si l’origen és a la zona de la constel·lació de Perseu serà un Perseid o Llàgrima de Sant Llorenç, o si per contra el trobem a la regió de la constel·lació d’Aquari es tractarà d’un Delta-Aquàrid.
Alguna sorpresa inesperada?
Observar el cel guiat per professionals ens pot donar alguna grata sorpresa. Potser veiem un punt de llum brillant (molt brillant!) desplaçant-se pel cel a primeres hores de la nit. Estarem davant d’un satèl·lit artificial o potser fins i tot davant de l’Estació Espacial Internacional creuant cel de Prades. Les nostres guies astronòmiques us en donaran tots els detalls. Però potser observem un flaix de llum (flare) i ja se’ns dispara la imaginació: Què és el que he vist? Es tracta d’un flaix de llum derivat de la rotació d’un satèl·lit artificial que amb el seu fuselatge ens ha reflectit la llum del Sol tan sols per un instant. L’alta òrbita d’aquests objectes fa que encara rebin la llum solar a primeres hores de la nit.