L’existència o no de vida en altres planetes ha estat des de temps immemorables una de les grans incògnites que s’ha plantejat la humanitat. En l’actualitat un dels grans esforços que s’està fent des de l’astrofísica moderna és la cerca de planetes que orbiten estrelles fora del nostre sistema solar, la cerca d’exoplanetes. Planetes que podrien albergar vida i que els grans científics estudien per descobrir si són o no habitables i si poden contenir vida tal com la coneixem.
Abans de començar a parlar d’exoplanetes amb més detall cal que definim què és un planeta. Una pregunta aparentment senzilla que va esdevenir un maldecap per la comunitat científica l’any 2006, a causa del descobriment de nous objectes al Sistema Solar amb mides semblants a les de Plutó. Actualment es coneix com a planeta aquell objecte que orbita una estrella, que té prou gravetat per mantenir una forma esfèrica i que ha netejat la seva òrbita d’objectes similars (no la comparteix amb altres astres de massa similar). El 2006 Plutó juntament amb altres objectes del Sistema Solar com Ceres o Eris van passar a definir-se com a planetes nans a causa del fet que no complien l’última condició per a ser considerats un planeta. Més enllà del nostre Sistema Solar també existeixen cossos planetaris que no es troben lligats a cap estrella, cossos que han estat expulsats de la seva estrella durant la seva formació o bé durant la interacció amb altres astres. Aquests cossos són coneguts com a planetes errants.
Tornant als exoplanetes, cal pensar que la detecció d’aquests és un camp de l’astrofísica molt recent. De fet, el primer exoplaneta no va ser descobert fins a finals del segle passat. Abans d’aquest primer descobriment molts astrònoms ja creien que aquest tipus d’objectes havien d’existir, no obstant això, no es disposava de la tecnologia necessària per detectar-los. La detecció del primer exoplaneta es va produir l’any 1995 i va ser detectat pels astrònoms Michel Mayor i Didier Queloz. Aquests astrònoms van detectar el planeta 51 Pegasi b, un planeta gegant gasós que orbita una estrella similar al Sol. Després d’aquesta primera detecció el nombre de descobriments ha anat augmentant exponencialment any rere any, gràcies als avanços tecnològics que s’han anat produint. Avui en dia es coneixen més de 4100 exoplanetes. De fet, recentment la NASA ha descobert un sistema solar conformat, no per un, sinó per 7 planetes diferents orbitant al voltant de la seva estrella.
De tots els exoplanetes detectats, la majoria són gegants gasosos molt similars a Júpiter. Aquests exoplanetes orbiten les seves estrelles molt a prop, motiu pel qual se’ls coneix també amb el nom de Júpiters calents. El fet que la majoria dels exoplanetes coneguts siguin de tipus “Júpiter calent” es deu únicament al fet que són els més fàcils de detectar. En un futur pròxim, quan les millores tecnològiques en permetin la detecció, es creu que els planetes de mides més petites i més allunyats de les seves estrelles passaran a dominar la població d’exoplanetes coneguts. De fet, actualment ja s’ha arribat al nivell tecnològic en el qual planetes de mides semblants al nostre comencen a ser detectables. Anant un pas més enllà, recentment s’han començat a trobar sistemes en els quals hi ha exoplanetes tipus Terra que orbiten les seves estrelles en les zones on la presència d’aigua líquida és possible (zones habitables). L’exoplaneta confirmat més similar a la Terra descobert orbitant dins de la zona habitable és, fins a l’agost de 2021, Teegarden b, amb un índex de similitud amb la Terra (IST) del 93%, amb una temperatura estimada de 13 graus més que la Terra. KOI-4878.01, un candidat a planeta, posseeix un IST major (98%).
Ara bé, com podem arribar a observar quins mons existeixen més enllà del sistema solar? Una de les tècniques més importants a l’hora de buscar exoplanetes és el mètode de trànsit. El seu objectiu és mesurar la lluentor procedent d’una estrella. El pas d’un exoplaneta entre l’astre i la Terra farà que la lluminositat que ens arriba de l’estrella disminueixi de manera periòdica, per la qual cosa podrem inferir que en aquesta regió existeix un exoplaneta. Aquest mètode es pot fer servir per obtenir informació de l’atmosfera del planeta i malgrat que funciona millor quan els planetes són grans, té l’avantatge que no cal que el planeta estigui molt a prop de l’estrella per ser detectat.
Una altra manera de buscar exoplanetes és buscar estrelles que trontollen. Una estrella que té planetes no orbita perfectament al voltant del seu centre. Des de lluny, aquesta òrbita descentrada fa que l’estrella sembli una estrella trontollant. S’han descobert centenars de planetes amb mètode. No obstant això, els planetes que es poden detectar són planetes molt grans, tant o més grans que Júpiter.
Com es poden imaginar existeixen desenes de mètodes per detectar exoplanetes i de ben segur que al llarg dels anys n’aniran sorgint altres. Amb això doncs és clar que en els pròxims anys un nombre encara molt més gran de planetes serà descobert i qui sap quins nous i estranys sistemes planetaris seran descoberts. Podrem detectar vida en astres llunyans?
Núria Urgell